A partir del 1900 el ventall de tendències musicals es diversifiquen de tal manera que ja sigui possible reconèixer una línia comuna que englobi formes de fer dels compositors, i que, d’alguna manera, serveixi de guia i orientació a oients i creadors. Música impressionista, expressionista, orientalista, serial, folklorista, classicista, experimental, i moltes d'altres sorgeixen de manera espontània i coexisteixen amb una naturalitat sorprenent.

De totes elles la que més ha arrelat al nostre país ha estat aquella que menys ha trencat amb els principis harmònics que han anat florint i creixent al llarg dels darrers segles. En aquest programa hi trobem obres que, a partir de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies, han seguit aquesta línia a la vegada tradicional i innovadora. Zoltan Kodály, Samuel Barber, i els compositors actuals com Salvador Brotons, Josep Vila, Einojuhani Rautavaara o Eric Whitacre estan marcant un camí personal i fidel a l’herència directa dels compositors universals.

Part I 
Lux aurumque - Eric Whitacre                 
Psalmus 56 - Josep Vila                 
Agnus Dei - Samuel Barber                 
O sacrum convivium - Oliver Messiaen                 
Leonardo Dreams of His Flying Machin - Eric Whitacre                                                     

Part II     
Solfeggio - Arvo Pärt                 
Suite de Lorca - Einojuhani Rautavaara                                   
Balassi Bálint - Zoltan Kodály                 
Aquesta remor - Salvador Brotons                                   
Canción de cuna - Vicente Acuña                                   
Xivarri's songs - Albert Alcaraz                 
Rondo Lapponico - Gunnar Hahn                 

Coral Sant Jordi

Lluís Vila i Casañas, direcció