A partir de 1900, el ventall de tendències musicals es diversifica de tal manera que ja no és possible reconèixer una línia comuna que englobi formes de fer dels compositors, i que, d’alguna manera, serveixi de guia i orientació a oients i creadors. Música impressionista, expressionista, orientalista, serial, folklorista, classicista, experimental i moltes d'altres sorgeixen de manera espontània i coexisteixen amb una naturalitat sorprenent.